La ruta arriba al seu final, novament a Maó, després d’haver fet tota la volta a Menorca. Bona part del recorregut d’aquesta última etapa transcorre per terreny urbanitzat, tot i que encara hi queden cales encantadores com la de Biniancolla, Alcalfar o Rafalet. A més, val la pena gaudir de les vistes de l’Illa de l’Aire i el seu far, davant la costa de Punta Prima.
Camí de Cavalls 360º posa a disposició dels participants un bon nombre de modalitats, fórmules i formats per gaudir de la ruta amb un recorregut adaptat al seu ritme, nivell i disponibilitat de temps. El programa Senderisme 10 etapes és un dels que s’ajusta millor a senderistes amb una mínima experiència i que cerquin rutes de dificultat mitjana.
Els 185 quilòmetres de distància i 2.741 metres de desnivell positiu es reparteixen en deu jornades assequibles d’uns vint quilòmetres de mitjana. Els participants només han de pensar a gaudir dels paisatges i paratges al seu pas. L’equip de l’organització ens ocupem de la resta: l’assessorament sobre el recorregut i possibles variants, les qüestions logístiques i fins els trasllats cap als allotjaments quan no s’hi pugui arribar caminant.
ETAPA #02: FAVÀRITX – SES SALINES DE FORNELLS
ETAPA #03: SES SALINES DE FORNELLS – CAMÍ DES ALOCS
ETAPA #04: CAMÍ DES ALOCS – CALA MORELL
ETAPA #05: CALA MORELL – CIUTADELLA
ETAPA #06: CIUTADELLA – CAP D’ARTRUTX
ETAPA #07: CAP D’ARTUTX – CALA GALDANA
ETAPA #08: CALA GALDANA – SON BOU
ETAPA #09: SON BOU – BINIBÈQUER VELL
ETAPA #10: BINIBÈQUER VELL – MAÓ
Distància: 17,69 km / Desnivell: 112 m
Els darrers quilòmetres d’aquest viatge al voltant de l’illa suposen poques dificultats tècniques. A més, és una de les etapes més curtes i amb menys desnivell de tot el recorregut, així que els participants poden aprofitar per gaudir dels darrers paisatges abans d’acabar. Açò sí, cal parar atenció als senyals del Camí de Cavalls, ja que poden ser especialment fàcils de perdre en les zones d’asfalt i carrers.
De Binibèquer Vell a Alcalfar
Entre Binibèquer Vell i Binibèquer Nou se situa la Cala de Binibèquer, que ha mantingut cert caràcter de platja verge amb l’arena fina i blanca i les aigües transparents. Tot i que probablement és la Cala de Biniancolla i el seu petit port un dels punts amb més encant d’aquesta primera secció.
A continuació, s’arriba a la urbanització de Punta Prima, on es pot visitar la torre defensiva de Son Ganxo (segle XVIII) i gaudir de les vistes de l’Illa de l’Aire, on es localitza el far que alerta els navegants de l’extrem sud-oriental de Menorca.
El relleu és pràcticament pla a mesura que es creua la Platja de Punta Prima i es ressegueix el litoral dins un paisatge de roquissars i marina baixa de savines i llentiscle en direcció a la Cala d’Alcalfar. Abans d’arribar-hi, es pot veure la Torre d’Alcalfar (1786), restaurada fa uns anys.
D’Alcalfar a la Cala Sant Esteve
Després de travessar les carreteres d’accés a Alcalfar i s’Algar, una pista ampla condueix fins al Barranc de Rafalet i al desviament cap a la cala del mateix nom, pintoresca i d’aigües transparents, encaixonada estretament entre dos penya-segats. El barranc també té interès, principalment per l’ombrívol alzinar que l’entapissa.
A partir d’aquí, les pastures i els conreus s’alternen amb boscos d’ullastre, en un trànsit per l’interior de l’illa fins a la Cala Sant Esteve, que presenta llargs trams de camí encaixats entre altes parets seques. Abans d’arribar a la cala, però, és recomanable desviar-se a través d’una obertura en una d’aquestes parets fins a la Torre d’en Penjat (1798), des d’on s’obté una magnífica panoràmica de la bocana del Port de Maó i de la Fortalesa de la Mola.
La Cala Sant Esteve està rodejada per dues fortificacions destinades a defensar el Port de Maó: el fort Marlborough, construït pels britànics entre 1720 i 1726, i el castell de Sant Felip, que data del segle XVI.
De la Cala Sant Esteve a Maó
Des d’aquí, tot és asfalt fins a Maó. Cal seguir sempre per la carretera d’accés a la Cala Sant Esteve i passar pels afores del nucli des Castell. Aquesta població, creada pels anglesos per alliberar d’habitants les zones més properes al castell de Sant Felip l’any 1771, ofereix bones vistes des dels seus penya-segats i amaga l’acollidor racó de Calesfonts, un petit port de marcat ambient mariner on es poden veure les antigues coves dels pescadors, avui dia reconvertides en restaurants i botigues.
Maó és el punt i final de l’etapa i de la ruta. Si en començar no hi va haver temps per descobrir-ne els racons, val la pena dedicar una mica de temps a la ciutat. L’origen arqueològic de Maó data aproximadament del 1500 aC, durant l’època talaiòtica, i el seu nom prové dels cartaginesos. La configuració actual respon al primer període de domini anglès de 1713 a 1756, matisat pel seu original encant mediterrani. Avui en dia exerceix de capital administrativa de Menorca, presenta un ric patrimoni històric i una gran vitalitat social, econòmica i cultural.
El Camí de Cavalls travessa l’entramat urbà de Maó per enllaçar novament amb el punt d’inici. Durant el trajecte es pot admirar el seu paisatge urbà, les vistes al port, així com alguns dels seus monuments i parcs. Abans fins i tot d’entrar de ple a la ciutat, el sender passa per davant de la reixa d’entrada de l’Hostal de l’Almirall, una casa d’estil colonial que va ser adoptada com a residència per l’almirall anglès Collingwood el 1809. Més endavant, es pot visitar el Museu de Menorca, ubicat en l’antic convent franciscà de Jesús, originari del segle XV tot i que l’aspecte actual respon a la reconstrucció dels segles XVII i XVIII. Altres monuments destacats –a més dels que ja es van citar en l’etapa 1– són el Govern Militar, originàriament la Casa del Rei i posteriorment reconvertida en palau del governador anglès, i el portal de Sant Roc (1359), de les antigues muralles de la ciutat.
