Menorca

Els menorquins empren sovint el nom afectuós de “sa Roqueta” per referir-se a Menorca. Vista damunt el mapa pot semblar senzillament una petita illa al bell mig del Mediterrani, però aquesta percepció canvia quan és vista d’aprop: el seu petit territori amaga infinitat de sorpreses, contrastos i racons amagats. La superfície de Menorca és d’uns 700 km2, i en els punts més allunyats fa només uns 50 km d’est a oest, i poc més de 20 de nord a sud. El punt més elevat, a la muntanya del Toro, està a només 358 metres per damunt del nivell de la mar.

Tanmateix, en una illa tan petita hi podem trobar exemples de quasi tots els ecosistemes mediterranis, una admirable diversitat de flora i fauna i multitud d’espècies en perill d’extinció o d’alt valor ecològic. Per posar un exemple, el 7% de les plantes de Menorca són endemismes, és a dir, espècies úniques al món. A més, el litoral de l’illa té una longitud gens menyspreable: més de 200 quilòmetres de costa majoritàriament verge, esculpida al llarg de segles i mil·lenis per la mà artista de la mar i del vent. Degut a la seva conservació, la costa és plena de paratges inhòspits.

La riquesa d’un patrimoni històric, artístic i cultural únic, manifestació humanitzada de la diversitat mediambiental de l’illa, completa el conjunt d’una illa que ha merescut el reconeixement de Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO.

La relació home-natura ha estat una constant en la història d’una illa amb un territori petit, molt humanitzat i força ben conservat alhora.

L’objectiu de la protecció del territori és precisament preservar l’harmonia del medi ambient amb el desenvolupament socioeconòmic i el patrimoni històric, artístic i cultural de Menorca.

Ser Reserva de la Biosfera representa ser un model de desenvolupament sostenible. Tot i així, l’equilibri entre desenvolupament socioeconòmic i respecte per la natura és fràgil i demana d’esforç i vigilància constant.

EL NORD és més variat, està format per una amalgama de terrenys i materials molt antics. El litoral és molt accidentat i abrupte, i el paisatge és conformat per turons i valls, torrents i zones humides. Els materials que el formen fan que hi predominin els colors foscos. Les cales són molt variades, amb arenes de diferents colors i gruixes, en ocasions formant codolars o macars de grans pedres arrodonides.

EL SUD està format per roques calcàries i marès, de color més blanquer, i és més planer i homogeni que el nord. Tanmateix, la meitat sud de l’illa està solcada per nombrosos i profunds barrancs que imprimeixen caràcter al seu relleu. A diferència del nord, el litoral és més rectilini i hi abunden les platges d’arena fina i blanca rodejades per pinars, com ara Cala Mitjana, que podem veure a la foto.

Els visitants de Menorca que només coneixen l’illa resseca, polsosa i de tons ocres de l’estiu es sorprenen quan comproven la verdor exhuberant que la cobreix durant la resta de l’any. L’illa llueix especialment a partir de la tardor, durant l’hivern i en la primavera, quan l’espectacle cromàtic i olfactiu de les flors esclata sobre el mantell de l’herba verda.

El clima de Menorca és típicament mediterrani: temperat, amb estius secs i calorosos i hiverns plujosos i de temperatures suaus. L’oscil·lació climàtica es tradueix en un marcat contrast de les diferents estacions i grans canvis en el paisatge. Cada època de l’any ofereix una nova cara de l’illa, cadascuna amb la seva personalitat diferenciada.

Menorca és el territori europeu amb una major densitat de restes arqueològiques. S’han catalogat uns 2.000 jaciments prehistòrics, el qual converteix l’illa en un autèntic museu a l’aire lliure. Les petjades que van deixar els nostres ancestrals pobladors continuen encara vives en els poblats prehistòrics de l’illa, amb construccions megalítiques conformades per pedres de grans dimensions.

El llegat mil·lenari talaiòtic de Menorca va ser designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2023.

Però Menorca no és rica només en restes de l’edat de bronze, sinó que també hi podem trobar importants jaciments, monuments i béns etnològics de totes les èpoques. El mateix Camí de Cavalls forma part important del patrimoni històric de Menorca, i és al mateix temps patrimoni viu, potser més viu que mai.