Aquest rèptil endèmic que respon al nom científic de ‘Podarcis lilfordi’, és un dels símbols de Menorca. Actualment només perviu en diversos illots, però la seva ‘personalitat’ es projecta molt més enllà.
Es pot veure en moltes samarretes, dibuixada en avarques personalitzades, en clauers i imants de cuina… La seva sinuosa silueta dona forma a figuretes de decoració, braçalets i penjadors, es troba en penjolls de bijuteria i en tot tipus d’objectes d’artesania. Decora didals, tasses o encenedors. No hi ha dubte, en ple segle XXI, la sargantana és un dels símbols de Menorca.
Però, qui és aquest rèptil tan popular a l’illa mediterrània? Quina és la seva importància? On viu? Com va arribar-hi?
Dotze subespècies endèmiques
Quan parlem de la famosa sargantana de Menorca, ens referim en realitat a la sargantana balear o sargantana gimnèsica, que respon al nom científic de Podarcis lilfordi. És una espècie endèmica de les Illes Balears, que es troba als illots que envolten Menorca, Mallorca i Cabrera.
En canvi, no se’n troba cap comunitat a l’illa de Menorca pròpiament dita. En total, s’han identificat habitant fins a divuit petites illes i illots del perímetre menorquí, on s’observen fins a dotze subespècies diferents. Les majors concentracions es donen a l’Illa de l’Aire, a l’extrem sud-est de Menorca, i a l’Illa d’en Colom, a llevant. Tot i que hi ha exemplars des del sud, com a l’Escull de Binicodrell; fins al nord, com a les Illes d’Addaia o les del Port de Fornells; passant per l’Illot d’en Mel dins l’Albufera des Grau, entre d’altres.
Totes elles estan absolutament protegides i algunes es troben en risc d’extinció. No cal dir que la seva existència és fràgil, donades les petites dimensions dels seus hàbitats i la pressió humana incontrolada que alguns d’ells experimenten.
Van venir caminant
Com és que cadascuna de les subespècies de sargantana es troba gairebé exclusivament en els seus respectius illots? El seu viatge comença fa milions d’anys, quan el nivell de la Mediterrània va davallar uns 1.500 metres i va provocar que les Illes Balears s’unissin al continent. Aquest fet va provocar que nombroses espècies animals –entre elles els avantpassats de les sargantanes– fessin a peu el camí fins als seus nous hàbitats.
Quan fa cinc milions d’anys l’aigua va tornar a separar definitivament les illes Gimnèsies (Mallorca i Menorca) del continent i de les Pitiüses (Eivissa i Formentera), aquells rèptils antics van evolucionar de forma aïllada. D’aquesta manera va néixer l’espècie coneguda com a sargantana balear.
Al llarg de les èpoques, els illots s’han anat connectant i desconnectant de l’illa principal en funció del nivell de la mar, fins arribar a la seva configuració definitiva fa entre 6.000 i 2.000 anys. Aquest aïllament encara més reduït és la raó que addueixen els experts per explicar la particular evolució de cada subespècie.
La sargantana negra
De totes aquestes subespècies, el número u al rànquing de popularitat l’ocupa la sargantana negra de l’Illa de l’Aire. Identificada ja al segle XIX, respon al nom de Podarcis lilfordi lilfordi i presenta unes dimensions relativament grans (fins a 22 centímetres) i una coloració fosca, que es converteix en blau brillant a la zona del ventre.
És la variant més nombrosa de totes, així com la més diferenciada de les diverses subespècies dels illots menorquins. El fet que l’Illa de l’Aire fos el primer dels illots a separar-se definitivament de Menorca, fa uns 9.000 anys, podria ser la clau d’aquesta evolució única.
