Les barreres i les baranes d’ullastre són un element característic dels camins rurals de l’illa. El seu aspecte rústic, que dota d’una personalitat única els senders menorquins, és obra de mestres artesans que encarnen una tradició mil·lenària.
Qui hagi recorregut els camins rurals de Menorca, ja sigui a peu o en BTT, sabrà que la feina tradicional duta a terme durant generacions i generacions d’artesans s’hi reflecteix a cada passa. Pot ser, però, que acabi amb el dubte de quin artesà ha tingut més influència en l’aspecte i la personalitat d’aquests camins ancestrals. Serà el paredador, responsable de les obres en pedra seca? O serà l’arader, autor dels elements de fusta que en formen part?
Arader, artista de l’ullastre
Arader és el nom que rep a Menorca el fuster artesà tradicional. L’ofici s’ha transmès a l’illa de generació en generació, juntament amb els secrets del treball de la llenya d’ullastre. I és que la fusta d’aquestes oliveres silvestres tan comunes a l’illa és la matèria primera fonamental per als araders.
Als camins de Menorca en general i al Camí de Cavalls en particular, els senderistes i bikers es troben tot sovint amb la feina dels araders. Especialment en forma de les característiques barreres, que tanquen els portells. Permeten el pas de les persones alhora que eviten que el bestiar s’escapi. Per açò és molt important que els visitants les deixin tancades al seu pas.
Un altre element molt vistós en alguns indrets dels camins menorquins són les baranes. N’hi ha de força llargues, especialment en zones de litorals escarpats on fan una funció essencial de seguretat per a les persones.
Tant les barreres com les baranes ofereixen fotogèniques instantànies.
Història mil·lenària
La tasca de l’arader ha estat clau per a la societat menorquina des de l’època dels romans, que van colonitzar l’illa l’any 123 aC. Ells van ser els responsables de la introducció de l’arada per llaurar la terra. Precisament del nom d’aquesta eina agrícola prové la denominació “arader”.
L’economia menorquina ha depès de forma notable de l’agricultura i la ramaderia fins a la industrialització del segle XX. I les eines eren tradicionalment de llenya. Així que els araders eren artesans molt reclamats per fabricar tot tipus d’eines i també per reparar-les i mantenir-les.
Arades, carros, mànecs de tot tipus d’estris, taules, bancs… tots eren fets per un arader.
Els araders avui en dia
La industrialització ha duit molta maquinària i eines d’altres materials més moderns a les feines del camp. L’agricultura i la ramaderia encara conserven un paper rellevant a la societat menorquina, però actualment depenen poc de la feina dels araders.
En canvi, l’essència menorquina i la seva personalitat encara té molt present l’artesania d’ullastre i els mestres que la practiquen continuen sent professionals ben valorats. Açò sí, ja no es dediquen tant a les eines del camp, sinó que els encàrrecs d’avui en dia els porten més aviat cap al sector de la decoració i l’interiorisme: barreres per als xalets d’estiueig, baranes rústiques per a guarnir escales modernes, peces d’art, regals i mobiliari de tot tipus, des de bancs i taules fins a cadires i tabalets, passant per làmpades o penja-robes…
Fins i tot els guanyadors de la nostra cursa germana Epic Camí de Cavalls 360º s’han enduit com a record un trofeu d’ullastre fet per l’artesà arader Ovidi Pons i que representa unes barreres.
