La biker catalana de l’Orbea Factory Team va establir, el passat 19 d’abril, el temps més ràpid conegut (FKT) de Camí de Cavalls 360º Non-Stop. Vam aprofitar per asseure amb ella perquè ens expliqués la seva visió del desafiament, en la seva primera experiència a Menorca en BTT.
Sandra Jordà Pascó és una biker reconeguda. Forma part de l’Orbea Factory Team i en el seu palmarès destaquen els títols del Campionat d’Europa d’Ultra Marathon 2017 i del Campionat d’Espanya d’Enduro 2017 i 2018. Mai havia pedalat per Menorca quan li vam proposar enfrontar-se al repte Camí de Cavalls 360º Non-Stop.
Va acceptar encantada, tot i les moltes advertències sobre la duresa del recorregut de 185 quilòmetres de distància i gairebé 3.300 metres de desnivell, amb totes les seves peculiaritats en forma de barreres, pedres i contínues pujades i baixades. Va venir, va començar a donar pedals a primera hora del matí del 19 d’abril i 15 hores 1 minut i 46 segons més tard establia el temps més ràpid conegut (FKT) femení del recorregut. Va rebaixar en 36 minuts la marca d’Ada Xinxó, que fins aleshores era l’única dona capaç de completar el desafiament.
Només baixar de la bici, Sandra Jordà ja ens va demanar participar a l’Epic Camí de Cavalls 360º del pròxim mes de novembre. Unes hores de descans més tard, ens vam asseure amb ella per mantenir aquesta conversa on repassa la seva experiència menorquina en BTT.
“Per molt que t’ho hagin explicat, si no has pedalat mai aquí…”
Com ha anat aquest repte de donar la volta completa a Menorca en bici, tenint en compte que era un lloc on mai havies estat pedalant?
Quan em van oferir l’oportunitat de fer aquest repte, sobre el paper vaig pensar: “185 quilòmetres i 3.200 metres de desnivell… és assequible”. Però a mida que em vaig anar informant, tothom em va començar a parlar de les barreres, les pedres… i em va començar a picar el cuquet. Quan arribes aquí, per molt que t’ho hagin explicat, si no hi has pedalat mai, ho has de fer.
Per què? Què té que te n’adones quan ets sobre el terreny i no al damunt del mapa o de les dades?
La dificultat del terreny. Mai agafes el ritme. Quan no és per una barrera, és per una pedra o perquè estàs cansada i ve un tros molt trencat. Si només mires el mapa, no veus desnivell, pràcticament; penses que Menorca és plana… A qui senti que diu que Menorca és plana, me’l carrego! Puja, baixa, puja baixa… a sobre, he mirat el track i l’altitud màxima és de 127 metres! Sumar 3.200 metres de desnivell en 127 metres d’altitud, té tela.
Són moltes apretades…
Déu n’hi dó. És que de vegades baixes a la cala per tornar-la a pujar!
“El moment de la sortida va ser el més espectacular”
Com va ser el moment de la sortida per tu?
Tenia moltes ganes i crec que va ser el moment més espectacular. Totes les fites, a part del cartell de Camí de Cavalls que et va orientant i que està tota l’illa molt ben marcada, tenen un reflectant. Era negra nit i el reflectant, amb la llum, s’anava obrint i se te n’obrien tres o quatre. Era com si dins la nit s’anés fent un caminet entre les pedres. Crec que va ser un dels moments més xulos.
Després ja va començar a sortir el sol, amb unes vistes espectaculars en el no-res, els penya-segats… i anava veient la sortida del sol. Per mi, va ser un dels moments més macos.
Creus que et va perjudicar en algun moment del repte el fet de no conèixer l’illa a cop de pedal o que t’hauria anat bé fer alguna cosa prèvia per haver anat millor?
A nivell competitiu, sí, perquè a mesura que anaven passant les hores m’anava desenvolupant molt millor en el terreny. Fins i tot per mirar les fites, saber orientar-te i la manera de pedalar sobre aquestes pedres. Però a nivell de repte –que al final, això era un repte– crec que això ho va fer més interessant. Era divertit. Tenia el punt de descobrir una cosa mentre la feia. Va ser molt xulo.
“Pedalava a un ritme còmode; al final el repte era contra mi mateixa”
Durant el repte, anaves demanant els temps de referència que havia fet Ada Xinxó o anaves amb la ment alliberada i amb la intenció de demanar-ho més tard?
En els GPS no portava les seves referències, ni les portava anotades ni res. Jo anava pedalant a un ritme amb què em sentia còmoda, perquè al final el repte era contra mi mateixa. Quan et proposes un repte com aquest, sí que vols millorar temps, però el primer és fer-lo. La meva idea principal era fer-lo i complir dins el toc de queda [entre les 6:00 y les 22:00 hores]. Afortunadament, hi havia les referències de l’Ada i, quan anava parant, sí que preguntava si anava en temps. Això em va ajudar molt també.
Centrem-nos en la primera part del recorregut, tota la part nord des de Ciutadella, com vas arribar a Maó?
Durant tota la volta em vaig sentir molt forta i còmoda amb el ritme que portava. El que sí em va passar, just abans d’arribar a Maó, és que vaig tenir un moment que se’m va girar el cos i no em trobava còmoda i em va costar més menjar. Quan vaig arribar a l’avituallament de Maó, vaig posar el peu a terra, em vaig dir que havia de menjar i beure i, a partir d’allí, vaig tornar a tenir molt bon cos. També sabia –m’ho havia dit tothom– que, un cop has arribat a Maó, el terreny canvia molt i els quilòmetres comencen a passar més ràpid. I això també ajuda.
“Menorca és una illa relativament petita i no t’imagines tants contrastos”
Com descriuries el viatge a nivell de paisatge, de recorregut, de sensacions d’allò que vas veure?
És espectacular perquè a cada moment vas canviant. Menorca és una illa relativament petita i no t’imagines tants contrastos. Des de la sortida, que va ser preciós; després em van impactar molt les salines, que no me les esperava; després tens platges que semblen del Carib; tens penya-segats… hi ha molta varietat! Fins i tot els contrastos de camps amb flors… la veritat és que no t’avorreixes mai. És una sensació impressionant per a la vista.
Pel que fa a l’exigència física d’aquest repte, vas tenir la sensació que t’havies pogut guardar forces pel final i apretar suficient o t’hagués agradat arribar millor al final per rebaixar encara més el temps?
Vaig anar sempre a un ritme còmode i al final sí que em vaig cansar una mica més, per l’última zona de pedres, on vaig pensar que, si no passava ràpid, se’m faria etern. Però estic molt contenta de com ho vaig gestionar.
“La meva idea va ser sempre anar de menys a més”
Vas començar per sota dels temps de l’Ada, després els vas recuperar i, a partir de Cala Galdana, vas anar millorant-los fins assolir aquests gairebé 40 minuts d’avantatge…
La meva idea va ser sempre anar de menys a més. Crec que, si vas malament, el final se’t pot fer molt llarg. Sempre que faig distàncies molt llargues, prefereixo anar cremant quilòmetres i arribar forta al final.
Quin va ser el sentiment en creuar meta?
De satisfacció personal per haver-ho fet. Tothom em deia que ho faria, però les coses s’han de fer i, al llarg de quinze hores, hi ha moments de tot.
“Vaig estar moltes hores sola, però el recorregut no deixa que t’avorreixis”
Com va ser el teu viatge emocional personal al llarg de l’aventura?
Aquí és fàcil entretenir-te, perquè el recorregut no permet que t’avorreixis. Per començar, has d’anar seguint les fites per poder seguir el camí… Després, jo estava acostumada sempre a fer-ho en cursa, on sempre tens altres corredors i altres coses que et van entretenint. Aquí no; vaig estar moltes hores sola, però el recorregut no deixa que t’avorreixis: quan no és una barrera, és una pedra o un penya-segat… Mentalment, em va sortir la frase de la Nairobi [protagonista de la sèrie La casa de papel]: “¡Venga, chicos, que el ritmo no pare, que las máquinas no paren! ¡Chiqui-pun! ¡Chiqui-pun! ¡Chiqui-pun!”. Això m’anava ressonant al cap cada deu minuts, però va ser xulo. M’ho vaig passar molt bé.
Què li diries a la gent que és aficionada a la bici de muntanya i que té un cert nivell i ganes de fer aventures com aquesta, a l’hora de plantejar-se venir i fer aquest repte?
Jo els animaria a fer-ho. Primera, perquè l’illa és increïble, ja val la pena només pels paisatges que veuran. A més que són llocs que, si vinguessis de vacances, no hi arribaries o no a tot arreu. Et fas una idea molt general de l’illa, perquè fas la volta completa i veus tots els seus contrastos.
Com a repte personal o ciclista, és un lloc molt xulo per pedalar. És un repte que s’ha de preparar i entrenar, però la satisfacció que t’aporta, després compensa.
“Tornaré al novembre per l’Epic Camí de Cavalls 360º en cursa de tres dies”
Tornaràs a Menorca?
Tornaré al novembre per l’Epic Camí de Cavalls 360º en cursa de tres dies. Abans de sortir ja vaig dir que m’hi apuntessin i quan vaig arribar a meta vaig repetir-ho. És molt xulo. Pedalar aquí és un privilegi. Ho recomano a tothom. És veritat que per fer el repte en un dia has de posar-hi valor i entrenar, però en tres dies és un paradís.
