Us vull dir a tots que esteu fent una gran feina. Malgrat que el fet d’anar sol era una dificultat afegida, no vaig tenir mai la sensació de desempara. Sou un bon equip.
Us vull felicitar per la tria dels allotjaments. No en tinc cap queixa. Ans al contrari. Tots molt nets i amb totes les prestacions necessàries. Vull destacar, però, l’allotjament a Llucmaçanes, amb la Dorita i el seu marit, en Plácido. Ho va superar tot, allò semblava un palauet. I la seva amabilitat i simpatia van fer que em sentís un més d’ells, com a casa. Què coi, millor que a casa.
Pel que fa al Camí, tenies raó, Clara. Ningú no es pot perdre. La seva senyalització és gairebé perfecta. Fins i tot les rutes alternatives marcades amb fletxes no ofereixen cap dificultat. Ho vaig parlar amb tu David, que és a qui més vaig veure. La llàstima va ser el temps que vaig enxampar. No em va deixar fer tot el que tenia en ment. Banyots inclosos. Malgrat tot, tant el paisatge dels itineraris interiors com el dels exteriors, són extraordinaris. No hi ha adjectius. Els adjectius es queden curts. Hi ha sensacions. En tinc moltes, de sensacions. I totes bones. Tant és així, que l’any vinent, si tot va com ha d’anar, en tornareu a tenir per aquí. No sé si per fer els 180º Nord si vinc sol o per repetir els 180º Sud si vinc amb amics. La qual cosa no seria gens d’estranyar, perquè s’han quedat bocabadats del que els hi he explicat, idò.
Au nanos, cuideu-vos molt i fins l’any vinent.