Emocionat per haver pogut viure una experiència inoblidable. Des que tinc ús de raó he anat venint a Menorca. Hi tinc lligams molt estrets, familiars però sobretot emocionals. Uns lligams que neixen un estiu de finals dels anys 60 quan de nen aterrava amb un DC4 al vell aeroport de Sant Lluís. Recordo l’impacte d’aquella llum, del paissatge dibuixat per les tanques, d’un cel clar i d’un mar que et mostrava totes les games del blau. Platges i cales sense més construccions que les que tenien relació amb la vida i les tradicions de l’illa.
Avui, més de mig segle després, l’illa s’ha hagut d’adequar als nous temps amb una gestió no gens fàcil per evitar posar en risc el seu patrimoni natural. I en la meva opinió se n’està sortint prou bé. Fer el Camí de Cavalls et dona la possibilitat, així de clar, de comprovar-ho i en conseqüència de sentir que l’illa és més viva que mai. La meva experiència, viscuda al llarg de la darrera setmana del mes de maig, m’ha permés retrobar-me amb aquella Menorca que vaig conèixer de nen i que es fa estimar.
Fantàstic el treball de l’equip Camí de Cavalls 360º que amb una organització perfecte ens ha permés gaudir d’aquesta experiència que no oblidarem.